Carbonat de calci

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicCarbonat de calci
Calcium carbonate.jpg
Substància química compost químic, excipient, medicament, sal de calci i carbonate salt Tradueix
Massa molecular 99,947335 uma
Estructura química
Fórmula química CCaO₃ i CaCO₃
Calcium carbonate.png
SMILES canònic
Identificador InChI Model 3D
Cristal·lografia
Sistema cristal·lí sistema trigonal
Propietat
Densitat 2,7 g/cm³ (a 20 °C)
2,95 g/cm³ (a 20 °C)
Índex de refracció 1,6
PKa 9
Solubilitat 0,001 g/100 g dissolvent (aigua, 68 °F)
Punt de descomposició 2.442 °F (màxim)
1.517 °F (mínim)
825 °C
Pressió de vapor 0 mm Hg (a 68 °F)
Perill
Dosi letal mediana 6.450 mg/kg (rata, oral)
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 5 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica)
10 mg/m³ (10 h, sense valor)
15 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica)
NFPA 704.svg
0
0
0
 
Modifica les dades a Wikidata

El carbonat de calci és un compost inorgànic, una sal, constituïda per cations calci(2+) i anions carbonat enllaçats mitjançant enllaç iònic. És una substància molt abundant a la naturalesa que forma roques, com a component principal, arreu del món. És també el principal component de conquilles i esquelets de molts organismes (p. ex. mol·luscs, coralls) o de les closques dels ous. És la causa principal de l'aigua dura. En medicina s'utilitza habitualment com a suplement de calci, com a antiàcid i agent absorbent. És fonamental en la producció de vidre i ciment, entre d'altres productes.

Estat natural[modifica]

Costa de Dover, Anglaterra, formada per creta

El carbonat de calci constitueix més del 4% de l'escorça terrestre i es troba a tot el món. Les seves formes naturals més comunes són les roques sedimentàries creta, pedra calcària i marbre, produïdes per la sedimentació de les closques de petits caragols fossilitzats, mariscs i coralls durant milions d’anys. Tot i que les tres formes són idèntiques en termes químics, difereixen en molts altres aspectes, incloent-hi la puresa, la blancor, el gruix i l'homogeneïtat.[1] El mineral que forma aquestes roques és la calcita. Altres minerals de carbonat de calci són l'aragonita i vaterita, ambdós formes metaestables.[2] L'aragonita es forma a partir d'aigües termals o guèisers, i pot trobar-se formant estalactites en coves, en roques metamòrfiques o en roques sedimentàries dels fons oceànics, així com en els esquelets de molts organismes marins vius, com els mol·luscs o els coralls, o recentment fossilitzats. La vaterita pot aparèixer en els càlculs urinaris, formant crostes a la intempèrie, etc.

Propietats[modifica]

El carbonat de calci es presenta en forma de pols cristal·lina blanca, inodora. Cristal·litza en el sistema trigonal (calcita), en sistema ortoròmbic (aragonita) i en el sistema hexagonal (vaterita) Té una densitat entre 2,7 i 2,95 g/cm³ en funció de la diferent estructura cristal·lina que adopta. L´índex de refracció per a llum de 589 nm és d'1,6584 per a la calcita i d'1,4864 per a l'aragonita. És pràcticament insoluble en aigua, en forma de calcita només 0,0013 g en 100 g d'aigua a 18 °C i en forma d'aragonita 0,0019 g en 100 g d'aigua a 18 °C. També és insoluble en etanol i soluble en àcids diluïts. En escalfa-lo es descompon al voltant del 825 °C donant òxid de calci i diòxid de carboni segons la reacció:[3]

Aplicacions[modifica]

En termes generals s'utilitza com a càrrega per a paper, en substitució del caolí, i plàstics, ja que millora la velocitat d'extrusió i les propietats mecàniques del plàstic, en les foneries a cubilot sota forma de castina com fundent, en la indústria química bàsica, en la de pintures i adhesius, en la del vidre, en la de ceràmica, també per a cosmètica i en la indústria farmacèutica. En les indústries agropecuàries s'utilitza per alimentar els animals i per a la refinació de sucre. El carbonat de calci competeix avantatjosament amb altres minerals utilitzats per a càrregues, pel seu preu molt més baix que la sílice micronitzada, el talc, el caolí i la mica. Constantment s'obren nous camps d'aplicació per al carbonat de calci. Per exemple, s'utilitza per a la fabricació de paper, pintures, plàstics i cautxú; En la refinació de sucre, es valora molt la puresa i l'absència de sílice. En la farmàcia és molt important l'absència d'arseni, plom, mercuri, i baix contingut en ferro i d'altres metalls pesants són els factors determinants. En general, el carbonat de calci és un mineral important en la indústria dels plàstics. El carbonat de calci es caracteritza per les següents propietats:

  • Alta puresa, la qual cosa deixa de banda qualsevol efecte catalític oposat a l'envelliment dels polímers.
  • Alt grau de blancor.
  • Baix índex de refracció, permetent tons pastel i blancs.
  • Baixa abrasió, millorant el temps de vida de les màquines i equips.
  • Bona dispersibilitat (particularment en els graus recoberts).
  • Baix cost.

Altres aplicacions són la indústria de sabons i detergents on, ja que no altera les propietats físiques ni químiques dels productes sabonosos. I la tercera indústria més important pel carbonat de calci és la nutrició animal, ja que s'utilitza per millorar els rendiments de tota mena d'aliment per als animals.

Vegeu també[modifica]


Referències[modifica]

  1. «What is Calcium Carbonate? - Industrial Minerals Association - North America». [Consulta: 15 novembre 2019].
  2. Myers, Richard L. (Richard Leroy), 1951-. The 100 most important chemical compounds : a reference guide. Westport, Conn.: Greenwood Press, 2007. ISBN 9780313080579. 
  3. PubChem. «Calcium carbonate» (en anglès). [Consulta: 15 novembre 2019].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carbonat de calci Modifica l'enllaç a Wikidata